VENDRE’NS LA CASA I ANAR A LLOGUER

La dita sencera seria:

-I doncs, què hem de fer?

-Vendre'ns la casa i anar a lloguer

Es fa servir aquesta expressió quan no se sap ben bé què fer, ni què respondre, ni cap on anar davant d'una situació concreta. No saber què s’hauria de fer per tirar endavant si hi ha una situació adversa.

Ja es veu que la solució que es proposa és dolenta. Ningú no es vendria una propietat on es viu i haver de pagar lloguer en un altre lloc.

Però... i si tenim mals veïns o la casa està tan deteriorada que només és un pou  de despeses sense fons... Potser no seria tan mala idea d’anar de lloguer i treure’s de sobre aquesta casa.

O un altre cas: una persona gran amb problemes de mobilitat, sense tenir un pis adaptat, i que, a més a més, és massa gran per a ella sola. Doncs crec que no seria tan mala idea de vendre’s el pis inadequat i llogar-ne un de petitet amb més condicions.

Com es veu, qualsevol cosa que, d'entrada, sembli una bajanada, pot tenir excepcions molt enraonades.

JA POTS XIULAR SI L’ASE NO VOL BEURE

M’agrada aquesta dita que també està relacionada amb el món de la pagesia.

El sentit que té seria quan es veu difícil de convèncer algú a fer allò que no vol o allò que no li ve de gust. Abans, a pagès, s'utilitzaven molt els ases o rucs, sobretot per traginar, i era força habitual, en dur-los a beure, xiular suaument per induir-los a ficar el morro a la pica o abeurador. Però una de les característiques de l'animal és la seva tossuderia. Si no vol caminar, o no vol recular, o es resisteix a beure, és ben difícil d'aconseguir-ho. Això és el que reflecteix la frase feta.

Acabaré com sempre amb un exemple de situació:

El pare li havia promès un regal si aprovava totes les assignatures però ja pots xiular si l’ase no vol beure.

Queda clar que l’ase és el fill i no voler beure seria no estudiar prou com per aprovar.

S’ATRAPA ABANS UN MENTIDER QUE UN COIX

Com diu una amiga meva, la Coral, no es poden dir mentides perquè hauries de tenir molt bona memòria per no caure en contradiccions i estar sempre al cas de tot el que es diu. I, com diu ella, val més dir la veritat perquè no és tan cansat ni tan complicat.

Té tota la raó. Al final les mentides se saben i no ens deixen en bon paper. Soc Geminis de signe del Zodíac i diuen que, en general, som mentiders. Ni ho nego ni ho confirmo. No m’hi considero mentidera però sí que hi ha vegades, dic alguna mentida per no causar algun mal a algú. Allò que en diuen mentides piadoses.

Però anem a la dita que crec que ja s’entén sense explicacions: S’ATRAPA ABANS UN MENTIDER QUE UN COIX: els coixos no corren gaire o molt poc i, per tant, tot i que sembla que seria molt fàcil d’atrapar un coix, doncs encara ho és més d’enxampar un mentider en una contradicció o falsedat.

La dita ja no diu res de si el mentider és coix: a qui atraparem primer?

QUI DE CASA FUIG, A CASA TORNA

Qui perd els orígens perd la identitat  que diria el nostre Raimon. I té tota la raó. Marxem (o fugim) del lloc on hem nascut, on hem crescut i hem anat a conèixer altres llocs propers o llunyans però sempre ens raca de tornar al lloc de sortida encara que hagi passat molt de temps.

Representa que allà és casa, fins i tot quan ja no hi ha ni casa ni la gent que hi havia en altres temps. Casa en el sentit d’inici, de començament.

En el meu cas, no vaig fugir pas de Reus, només marxar i hi hem tornat  amb molta freqüència perquè allà hi ha la família, els amics i els records.

És casa tot i que allà només hi vaig viure 24 anys i, en canvi, en porto quasi 50 a Barcelona. Però els records són intensos i, de fet, m’inspiren moltes d’aquestes dites ja que les relaciono amb converses familiars d’altres temps.

RODA EL MÓN I TORNA AL BORN. NORDKAPP: CAP NORD I CERCLE POLAR ÀRTIC.

Doncs ja torno a ser aquí. Hem passat uns dies de creuer fins al Cap Nord i ja tenim un diploma per haver creuat el Cercle Polar Àrtic!

Un viatge molt bonic en una Noruega desconeguda i amb uns fiords impressionants. Ens van explicar que la densitat de població és de dues persones per km2 a les zones rurals i de cinc persones a les ciutats. Les  cases es veuen totes disseminades amb els seus colors vistosos que els deuen alegrar els dies d’hivern en què no tenen gens de sol. En el nostre cas, vam experimentar el contrari, els dies que estàvem al Nord del tot hi havia sempre llum, cosa que, almenys a mi, em donava una sensació estranya. Sort que com que soc una mica quadriculada, em mirava el rellotge i em deia si són les 11 de la nit, aviat cap a dormir per molta llum que hi hagi...  

La frase feta que vull comentar avui és: Roda el món i torna al Born!

I us puc assegurar que és ben bé veritat. Per bé que estiguis en un lloc, per molt que t’agradi, com a casa no hi ha res. I sobretot si et trobes amb algun imprevist.

El millor dels viatges és saber que podràs tornar a casa i recordar-los amb il·lusió.

He buscat si això del Born es referia al de Barcelona o era un lloc genèric i he vist que es refereix al de Barcelona tot i que va ser objecte de polèmica quan va aparèixer la dita.

He buscat la informació i he vist que en Màrius Serra en un llibre que es diu FARSA va tenir la mateixa idea que jo (es nota que els dos som filòlegs anglesos!).

Diu ell en aquell llibre això que també jo havia pensat: RODA EL MÓN I TORNA ALLÀ ON YOU WERE BORN.