AVUI: TRIENQUES, EN SEC, AUBENCA, CRUSPIR, XIPOLLER I XUMERRI

Avui en lloc de comentar frases, parlaré d’algunes paraules que les deien a casa tot i que algunes sí que les he trobat al diccionari.

Començaré per les TRIENQUES. No l’he trobada enlloc aquesta paraula i, com sempre, potser no l’he buscat prou. Per tant, dedueixo que només la dèiem a casa quan era petita. I què deuen ser les trienques?  doncs LES MANS. Fa molts anys que no la dic però encara la recordo.

EN SEC Aquesta sí que l’he trobada! Vol dir sobtadament, sense comptar-hi, de cop i volta. Aquí a Barcelona no es diu, però al Baix Camp, Tarragonès, Priorat... crec que encara és ben viva. Per exemple: El cotxe del davant s’ha aturat en sec i no hem pogut frenar a temps.

AUBENCA: D’aquesta paraula no sé ben bé què dir-ne perquè al diccionari la donen com a sinònim de fèrtil: En aquell tros de terra aubenc, hi plantarem els naps a veure si hi creixen.

Però en canvi, el sentit que li donava jo era el d’una persona molt parada, encantada, de poques llums... La Pepa és molt aubenca, no ens entén massa quan li expliquem les coses.

CRUSPIR: Menjar de manera ràpida i amb gana: La Jana s’ho ha cruspit  tot en un tres i no res.

XIPOLLER: no l’he trobada exactament però he trobat xipoll i xipollar. Vol dir agitar la superfície de l’aigua fent que esquitxi. Jo deia xipoller, n’estic segura tot i que no sigui al diccionari! (tampoc hi ha “tiet”!).  Fer xipoller és el que fan els nens quan troben un bassal d’aigua i s’esquitxen i mullen amb delit!.

I per acabar tenim XUMERRI que tampoc no l’he trobada però sí que hi ha xumar en el sentir de beure. El xumerri per a mi eren les begudes alcohòliques, en general. A la festa hi havia molt de xumerri i molt de menjar.

TALLAR EL BACALLÀ, REMENAR LES CIRERES, TENIR LA PAELLA PEL MÀNEC

Avui comentaré  tres frases fetes que més o menys volen dir el mateix i estan relacionades amb el menjar i la cuina.

Començarem per TALLAR EL BACALLÀ que, evidentment no té res a veure en trossejar aquest peix que tant m’agrada. L’expressió vol dir: Manar, tenir el control. Per exemple, En aquesta casa, la Maria  és la que talla el bacallà!

L’origen de l’expressió i que suposo que serà cert (o no!) és el següent:

Abans hi havia un senyor que era el que donava el menjar als esclaus, el senyor decidia la quantitat de menjar que se’ls donava i com que el bacallà era barat doncs era aquest menjar el que els repartia.

D'altra banda REMENAR LES CIRERES tampoc no té pas el sentit de remenar res sinó que també vol dir: dirigir, decidir i tenir el control de la situació.  A l’ajuntament, tot i que la Pilar és l’alcaldessa, qui remena les cireres és el Guillem!

I finalment, TENIR LA PAELLA PEL MÀNEC, que també vol dir més o menys el mateix que les anteriors. Fer i desfer, moure els fils, manar, dominar... Ara qui té la paella pel mànec és l’Agnès, és la que haurà de decidir si ho compra o no!

TREURE EL SANT CRISTO GROS I ACABAR-SE COM EL ROSARI DE L’AURORA

Aquestes dues expressions també estan relacionades amb la religió però en aquest cas el significat no són pas semblants.

És curiós que en totes les referències he trobat Sant Cristo i no pas Sant Crist que seria el normatiu: Santcrist o Crucifix, és a dir, Jesucrist clavat a la creu.

Aquesta dita de Treure el Sant Cristo gros vol dir que quan tens un problema gran que no aconsegueixes resoldre amb accions menors, treus el recurs més poderós que tens a l’abast.Poso un exemple que sempre va bé: No hi havia manera de fer-li entendre que havia de pagar el que ens devia. Al final vam treure el Sant Cristo gros i li vam dir que si no ho feia, l’hauríem de denunciar.

L’altra dita: Acabar-se com el Rosari de l’Aurora. De petita i de no tant petita, em pensava que l’Aurora era una senyora que tenia un rosari...però això també em passava amb la Cançó de Matinada del Serrat on diu que: Surt amb l’Aurora, cal sortir d’hora que el camí que han de fer és molt llarg.

No sé pas si era la mateixa Aurora...fins que vaig saber que aurora volia dir el moment de sortir el sol.

Per tant, el Rosari de l’Aurora era una processó en què resaven aquesta oració -el rosari- i pel que diuen es veu que va acabar malament i amb baralles entre tots els participants. També diem aquesta dita si parlem d’un projecte que ha fracassat o està a mig fer:   Això del finançament singular per a Catalunya s’acabarà com el Rosari de l’aurora, o sigui de CAP MANERA!