I les que hi deuen haver encara! Aquesta d’avui serà la dues-centena dita que comento. Vaig començar a finals de maig de 2021 i setmana a setmana -o gairebé- han passat quasi 4 anys.
No en tenia ni idea quan ho vaig començar si tindria gaire continuïtat i mira: ja fa 4 anys!
Tinc amics i familiars que em diuen: I aquesta dita que
ja l’has feta? I des de fa un temps, tinc dubtes i he de mirar al
cercador per no repetir-ne alguna. De fet, ja em va passar de comentar-ne una
dues vegades tot i que els comentaris no s’assemblen gaire. La frase era: Doncs
sí que estem ben posats! i la
vaig comentar al febrer del 2023 i també al gener d’enguany. Si poseu “ben posats” al
cercador del blog, us sortiran les dues juntes. El que és curiós és que en els dos casos,
la fotografia que acompanyava el text era d’unes persones molt ben posades i
posant per a la foto. En el primer cas era la família del meu marit i, en el
segon, era una foto de la meva família, també molt ben posada, en ocasió del casament
de la meva estimada germana Angelina.
I encara bo que ara, de tant en tant, en comento unes quantes
a la vegada, si tenen alguna relació o són del mateix context. Ho faig perquè
jo ja tinc ganes de viure molts anys però com que hi ha tantes dites i
frases fetes resulta que, a 50 per any, necessitaria viure fins als 120 anys. I tampoc no és
això!
La dita d’avui podria ser: Qui dia passa, any empeny!
Que ja l’havia comentat en el tema de salut. I el sentit seria a veure si, setmana a setmana, arribem a les 300 d’aquí a un parell d'anys!
