dissabte, 31 de maig del 2025

I JA VAN 200 DITES COMENTADES! QUI DIA PASSA, ANY EMPENY.

I les que hi deuen haver encara! Aquesta d’avui serà la dues-centena dita que comento. Vaig començar a finals de maig de 2021 i setmana a setmana -o gairebé- han passat quasi 4 anys.

No en tenia ni idea quan ho vaig començar si tindria gaire continuïtat i mira: ja fa 4 anys!

Tinc amics i familiars que em diuen: I aquesta dita que ja l’has feta? I des de fa un temps, tinc dubtes i he de mirar al cercador per no repetir-ne alguna. De fet, ja em va passar de comentar-ne una dues vegades tot i que els comentaris no s’assemblen gaire. La frase era: Doncs sí que estem ben posats!  i la vaig comentar al febrer del 2023 i també al gener d’enguany. Si poseu “ben posats” al cercador del blog, us sortiran les dues juntes. El que és curiós és que en els dos casos, la fotografia que acompanyava el text era d’unes persones molt ben posades i posant per a la foto. En el primer cas era la família del meu marit i, en el segon, era una foto de la meva família, també molt ben posada, en ocasió del casament  de la meva estimada germana Angelina.

I encara bo que ara, de tant en tant, en comento unes quantes a la vegada, si tenen alguna relació o són del mateix context. Ho faig perquè jo ja tinc ganes de viure molts anys però com que hi ha tantes dites i frases fetes resulta que, a 50 per any, necessitaria viure fins als 120 anys. I tampoc no és això!

La dita d’avui podria ser: Qui dia passa, any empeny! Que ja l’havia comentat en el tema de salut. I el sentit seria a veure si, setmana a setmana, arribem a les 300 d’aquí a un parell d'anys!



diumenge, 18 de maig del 2025

JO M'ENTENC I BALLO SOL!

Quan he buscat el significat d’aquesta dita, he trobat quasi únicament que és l'equivalent al castellà de: Como Juan Palomo, yo me lo guiso y yo me lo como. Però com que no tinc el gust de conèixer el tal Palomo, he de dir que el que jo entenc per aquesta frase és: Quan algú fa alguna cosa i sap per què la fa, encara que potser als altres els pugui semblar estrany. També té aquest sentit d’anar a la seva.

Per exemple: La Carmeta  s’entén i balla sola. Ningú sabem els motius d’aquesta actitud però al final, segur que se’n surt!

I també he trobat un sinònim que no havia sentit a dir mai i trobo que és força bonic:

Ell se la talla, ell se la cus, tot a mida del seu gust! 




dissabte, 10 de maig del 2025

CARRERS MULLATS, CALAIXOS EIXUTS

Aquests darrers mesos que, gràcies a Déu, ha plogut i sembla ser que ja no tenim tants problemes de sequera, he recordat aquesta frase feta que s’entén quasi sense explicació.

Carrers mullats, calaixos eixuts: Si plou, la gent no surt a comprar i per tant, els calaixos -la caixa- estarà eixuta en el sentit que no hi haurà ni bitllets ni monedes. Estarà erma, buida, eixuta. I fa la comparació amb la mullena dels carrers que fa que no ens vingui de gust anar a comprar, almenys que sigui estrictament necessari.

Això passa en la nostra cultura perquè en països on hi plou cada dia o gairebé, la gent deu omplir els calaixos dels botiguers encara que els carrers estiguin mullats...

Tot és acostumar-s’hi.




dissabte, 3 de maig del 2025

APAGADA: ENCENDRE UNA ESPELMA

Escric aquest post el dimarts, 29 d’Abril de 2025, que és el dia següent de l’apagada general d’ahir a tota la península ibèrica.

Per sort, nosaltres érem a casa i no vam patir cap dels inconvenients de la gent que va perdre trens o vols i va haver d’anar a casa a peu per manca de transport públic i, pitjor encara, que no hi va poder tornar, a casa.

Ara és al matí, tenim llum, wi-fi i de tot però vam estar 13 hores sense corrent elèctric. Sort que tenim un transistor, piles, espelmes i llums portàtils.

No he volgut posar les notícies fins a l’hora de dinar però em sembla que encara no saben ben bé què ha passat i a tots ens deixa molt preocupats el fet que pugui passar una cosa així.

Tretze hores són moltes hores i després ja m’assabentaré de les anècdotes del dia d’ahir i em temo que no seran gaire bones: gent atrapada en ascensors, gent rescatada dels vagons del metro...

La meva situació era que estava parlant amb el meu fill per telèfon. Ell viu a Berlín i estàvem parlant tan tranquil·lament de la celebració dels 4 anys de la meva néta i neboda seva, A les 12:32 del migdia s’interromp la conversa i ja no vaig poder telefonar-lo. Ell em va trucar i trucar i diu que li deien que la connexió tenia problemes. I fins a la matinada no li he pogut parlar de l’apagada peninsular. La meva filla, amb qui tampoc no m’he pogut comunicar fins que ha tornat l’electricitat, em va enviar un correu -que no he rebut fins avui- per dir-me que estaven bé.

En fi esperarem a veure què diuen però ens hem adonat un altre cop que som molt més vulnerables del que crèiem.

He trobat aquesta frase feta que pot anar bé en un dia com el d’ahir o avui o demà: ENCENDRE UNA ESPELMA

Aquesta frase fa referència tan literalment com metafòricament, a la idea de crear llum en moments de dificultat o penombra. Aquesta dita pot simbolitzar l’acte d’intentar millorar una situació, de no rendir-se davant d’una dificultat.

Dit a la manera de Carles Porta: POSAR LLUM A LA FOSCOR.