dissabte, 26 d’abril del 2025

CRAMULL DE BARRACA

Avui hauré de demanar-vos ajuda. Aquesta expressió me la va recordar el meu germà Josep M. i tot i que ens sona molt i soc conscient que la dèiem a casa de petits, no recordem el sentit figurat que li donàvem.

Potser i -només potser-  dèiem cramull de barraca per parlar d’algú petit, un nen, per exemple. Miquelet, ets un cramull de barraca! Que no veus que no hi arribes a l’aixeta!

Segons la definició que he trobat de CARAMULL (no pas cramull) és una pedra posada de forma vertical que corona qualsevol classe de caseta o barraca de pedra seca. És l'element que he encerclat en la foto. Potser sí que tindria aquest sentit de petitet, però si se us acut algun altre sentit, doncs m'ho dieu! Gràcies!






diumenge, 20 d’abril del 2025

CADASCÚ A CASA SEVA I DÉU A LA DE TOTS

Cada any els amics de sempre vénen a passar tres dies a Barcelona i els preparo una sèrie de llocs per visitar i passejar. Com que la meva segona feina -si no hagués estat mestra- seria la de guia de turisme, aprofito per exercir aquest ofici encara que sigui amb un públic reduït però molt fidel.

En un full o dos, els faig una descripció dels llocs on anirem (i que ells abans ja m’han suggerit) tot i mirant d’incloure els horaris (això que ara en diuen timing), els mitjans de transport que utilitzarem, els llocs on menjarem i també algun espectacle. Quan s’arriba al final del programa, sempre hi posava: I quan vulgueu, tornada a les llars respectives. I enguany he pensat de canviar aquesta frase per:

I quan vulgueu, CADASCÚ A CASA SEVA I DÉU A LA DE TOTS!

És maca oi que sí? Siguis o no siguis religiós, les referències a Déu són constants en la nostra cultura i tradicions. I en aquest cas, desitgem a qui l’hi diem que ja està, que ja ens hem vist, que hem estat molt bé però ara ja donem la trobada per acabada i ens acomiadem fins a la propera ocasió! Tornar a casa és bonic!. És casa! En sabem tots els detalls i racons. I diuen que el millor de viatjar és tornar a CASA! I si a més, Déu ens hi acompanya, doncs tot això que tenim!

Per cert, i perquè no us estranyi la foto. De molt gran, potser quan ja tenia més de 50 anys, em vaig treure el Carnet de Guia de Turisme de la Generalitat de Catalunya. No vaig arribar mai a exercir. Però encara ara m’arriben peticions per fer-ho de tant en tant. No saben que ja tinc 73 anys, quasi 74!!






diumenge, 13 d’abril del 2025

MANXAR I TOCAR L’ORGUE i REPICAR I ANAR A LA PROCESSÓ

Aquestes dues frases fetes volen dir més o menys el mateix. És la incapacitat que tenim per fer dues coses alhora i que ens quedin ben fetes.

És curiós que, com tantes i tantes dites, tinguin com a referència la religió d’una manera més o menys directa.

NO ES POT MANXAR I TOCAR L’ORGUE: per tocar l’orgue s’ha de manxar i aquesta acció no es pot fer al mateix temps que la toques. Has de triar, o fas l’una o fas l’altra!

NO ES POT REPICAR I ANAR A LA PROCESSÓ: o bé toques les campanes (les repiques) o bé estàs amb els que formen part del seguici de la processó. Les dues coses no poden ser!

Ara penso en el fet que diuen de les dones que podem fer dues coses alhora però està clar que en aquests casos d’orgues i processons tampoc podríem.

Jo faig ganxet o mitja mentre miro sèries de la tele i diria que les labors em queden bé i les sèries les entenc però, en canvi, no puc llegir si hi ha la música posada. Aclarim quin tipus de música, si és clàssica, cap problema, la lectura flueix perfectament però, si és música amb lletra (o sigui, que cantin!) llavors és impossible entendre què llegeixo. El meu cap es posa a cantar en silenci...En canvi, sé de molta gent, homes inclosos, que són capaços de llegir enmig d’un terrabastall de sorolls i músiques.



dissabte, 5 d’abril del 2025

MI-TE'L QUIN UN!!

És bonica aquesta expressió amb les seves variants: Mi-te’l quin un, aquest! Mi-te-la quina una, aquesta!

He trobat molts sentits: pot expressar sornegueria, sorpresa o alegria...

Quant a com s’escriu, també diverses versions: mira-te’l, mi-te’l i els femenins corresponents: mira-te-la i mi-te-la.

Si l’emprem amb sornegueria, un exemple podria ser: Mi-te’l aquest! Tants anys queixant-se del seu cap i ara que ell és l’encarregat està fent la vida impossible a tothom.

Si volem expressar sorpresa: Mi-te-la ella! Deia que no ho podria fer i ha acabat tota la Marató!

I com a expressió d’alegria: Mi-te-la la Jana! Ja quasi que camina sola!