Cada any els amics de sempre vénen a passar tres dies a Barcelona
i els preparo una sèrie de llocs per visitar i passejar. Com que la meva segona
feina -si no hagués estat mestra- seria la de guia de turisme, aprofito per
exercir aquest ofici encara que sigui amb un públic reduït però molt fidel.
En un full o dos, els faig una descripció dels llocs on anirem
(i que ells abans ja m’han suggerit) tot i mirant d’incloure els horaris (això
que ara en diuen timing), els mitjans de transport que utilitzarem, els
llocs on menjarem i també algun espectacle. Quan s’arriba al final del programa,
sempre hi posava: I quan vulgueu, tornada a les llars respectives.
I enguany he pensat de canviar aquesta frase per:
I quan vulgueu, CADASCÚ A CASA SEVA I DÉU A LA DE TOTS!
És maca oi que sí? Siguis o no siguis religiós, les
referències a Déu són constants en la nostra cultura i tradicions. I en aquest
cas, desitgem a qui l’hi diem que ja està, que ja ens hem vist, que hem estat
molt bé però ara ja donem la trobada per acabada i ens acomiadem fins a la
propera ocasió! Tornar a casa és bonic!. És casa! En sabem tots
els detalls i racons. I diuen que el millor de viatjar és tornar a CASA!
I si a més, Déu ens hi acompanya, doncs tot això que tenim!
Per cert, i perquè no us estranyi la foto. De molt gran,
potser quan ja tenia més de 50 anys, em vaig treure el Carnet de Guia de
Turisme de la Generalitat de Catalunya. No vaig arribar mai a exercir. Però
encara ara m’arriben peticions per fer-ho de tant en tant. No saben que ja tinc 73
anys, quasi 74!!
