I tant! És molt difícil de tocar l’oli i que no et quedin els dits llefiscosos! Gairebé impossible. He trobat la frase ben documentada tot i que amb alguna variant. En lloc de toca: remena i en lloc de dits: mans. Però el sentit és el mateix.
Crec que tothom entén què vol dir. Si administres
diners d’altri, és molt probable que facis per quedar-te’n alguns per a tu. Jo
no hi estic gens d’acord perquè en totes les situacions hi ha excepcions i, a més, perquè això
és ser un lladre i cadascú té els seus límits!.
En canvi, hi ha una altra expressió que és:
l’ocasió fa el lladre i aquesta sí que em donaria una mica de feina a
decidir què faria si mai em trobés en una “ocasió” de trobar-me un milió
d’euros (o menys!) i no tingués ni idea
de qui poguessin ser. Doncs crec que jo me’ls quedaria encara que se m’untessin
els dits!
D'acord amb tu, Neus.
ResponEliminaSi ens trobem el milió d'euros, podem anar a mitges!
EliminaQui vulgui ampliar el sentit de la frase pot preguntar a qualsevol polític que d'això en saben un niu (amb algunes honroses excepcions -poques- , és clar)
ResponEliminaNecessitem polítics bons i honrats!
Elimina