CAMINS

I no pas de carro, ni de Sant Jaume ni de Sant Antoni! Parlo de camins com a sinònim de vegades i també és d’aquelles paraules que abans deia i que vaig perdent. En aquest cas, aquesta paraula està ben documentada als diccionaris i queda clar que pertany tant al català oriental com a l’occidental però a Barcelona, jo diria que no l’he sentida.

Us poso, com sempre, un parell d’exemples: Tants camins que hi havíem anat i no ens hi havíem fixat mai! O bé T’ho explicaré tants camins com faci falta fins que ho entenguis.

                                            

FORT!!

Aquesta interjecció no em pensava pas que la trobaria al diccionari i sí! En la penúltima accepció del DIEC hi diu:  Expressió usada per a aprovar un càstig infligit a algú, la malvestat que pateix algú: T’ha pegat? Fort! Així el deixaràs tranquil i no l’insultaràs.

I és exactament aquest sentit que jo també l’entenc tot i que reconec que ja quasi no la faig servir. El meu exemple podria ser la situació en què ja has avisat moltes vegades a una criatura o a un adult que alguna cosa negativa li podria passar si continuava fent certa activitat i al final aquesta cosa li passa: T’he dit moltes vegades que cauràs si no vigiles, doncs fort! Ja t’està bé!  Potser avui en dia queda un pèl sàdic això d’aprovar un càstig o malvestat i tots plegats més aviat mostrem empatia amb l’afectat i diem: Ai pobret que has caigut, mira que ja t’ho deia jo! ...Potser per això el fort va desapareixent.

 

DONAR LA SOLTA

He buscat una mica d’informació sobre aquesta expressió i no l’he trobada però jo estic segura que existeix i no l’he sabut cercar al lloc adient.

Jo entenc que donar la solta vol dir, almenys per a mi, respondre d’alguna manera a alguna cosa que ens han dit o escrit. En general, sempre la faig servir en negatiu, és a dir, retrec a algú que no m’hagi donat la solta.

Poso un parell d’exemples de l’ús que en faig quotidianament: Li vaig enviar tres correus electrònics i no m’ha donat ni la solta. És a dir, ni tan sols m’ha dit que els ha rebut, ni molt menys contestar-los.

O bé, si tinc un veí maleducat i jo el saludo quan el veig a la terrassa, si ell no em contesta, penso: Almenys em podria donar la solta i contestar-me!

FENYA RAI!

Ja sé que la grafia correcta seria Feina però al Baix Camp i a d’altres comarques dèiem i diuen Fenya.

L’expressió vol dir que costarà Déu i ajut de tirar alguna cosa endavant. Per exemple, El negoci els va bastant malament, fenya rai si poden arribar a final d’any.

Per tant, amb fenya rai tenim aquest context negatiu. Però aquesta paraula rai  -que trobo que té una versatilitat molt gran- també funciona en positiu. Mireu si no, els següents exemples: Al pare rai, que només li fa mal el genoll, la mare sí que va més justa que un petador. O bé: Ara rai que tenim mòbil, abans per parlar d’Alforja a Reus s’havia de demanar conferència! (això de demanar conferència em penso que n’hi haurà molts que no ho entendreu!).

I quan buscava informació sobre aquesta expressió, m’he trobat un grup musical que precisament es diu Fenya Rai i que beu de la música popular i tradicional. Doncs mira!, ja sé una cosa més! 

 

Fenya Rai, gràcies per la foto!

NI SEMÈNCIES

 Aquesta expressió ja no la trobo ni als diccionaris -almenys en els que he mirat-. I com que fa tant de temps que no la sento, se’m fa difícil de fer entenedor el seu significat o almenys el que jo li dono.

Per mi té dos sentits, l’un referint-se al passat: que ja no en queda res, que ha desaparegut 

i l’altre es refereix al futur, que no està previst ni, en cap cas, esperaríem que passés.

Ho provaré amb dos exemples, un de cada sentit: D’aquell pati tan bonic al costat de l’entrada ja no en queda ni semències.

Ni semències de tenir un altre fill! Amb dos ja en tenien prou!

XAFAR

 A les meves terres dèiem xafar -i espero que encara ho diguin-,  en el sentit d’atropellar o de trencar i fins i tot com a sinònim d’arrugar-se. El verb correcte veig que és aixafar però nosaltres no el dèiem pas tan llarg!! Em deien a casa: Vigila al traspassar el carrer que no et xafi un cotxe!  O bé: S’ha xafat el braç al caure de l’escala mentre netejava el llum de llàgrimes. I encara: T’has assegut de qualsevol manera i ara portes la faldilla tota xafada. (encara no hi havia el Tergal! Del Tergal i del nailon ja en parlaré un altre dia.

Ara mateix, amics i parents m'han comentat més exemples: xafar un plat o un got, xafar raïm, xafar la ratlla (en comptes de trepitjar) i el millor de tots que me l'ha recordat el meu nebot Xavier i que diu que és propi de les bronques nocturnes: Et xafaré la cara!!

ESCARIOLA

 Ja sé que la majoria de vosaltres dieu escarola però nosaltres, a casa dels pares, en dèiem escariola. He buscat una mica i encara m’he embolicat més ja que escariola també es pot dir endívia i llavors tot es barreja. L’escariola o escarola no s’assembla gens ni mica a l’endívia però per tot hi deu haver un motiu. Ves a saber!

A mi m’agrada anar als orígens i en llatí he trobat que es deia lactuca escariola, doncs miraré de conservar aquesta escariola tot i quasi ja no la diu ningú. Per acabar-ho d’adobar (en aquest cas, millor, d'amanir), veiem que lactuca em recorda al castellà lechuga i llavors entre endívies, enciams i escarioles ja tenim tota la gama d’amanides!

APARIAR

 En els diccionaris es descriu Apariar com a sinònim d’emparellar o de reparar. Molt d’acord i només faltaria: Se’ns va espatllar la tele i ens la van venir a apariar.

Però jo tinc, en el fons del meu cap, un altre significat que jo diria que ara ja fa molt de temps que no l’he sentit. És apariar en el sentir de preparar però sense haver de reparar res. Per exemple, la mare em deia: Ja tens l’esmorzar apariat o bé: Aparia’t la roba per a demà que hem de marxar molt de matí.

ABARGUENAT

Aquesta paraula ve directament d’Alforja. A casa dèiem abarguenat tot i que en el diccionari he trobat un abarnegat. Segons la definició del DIEC se’ns diu que una espectacle és abarnegat si és de baixa qualitat o que algú va molt abarnegat si va vestit amb poca cura i distinció. Però amb una conversa per whatsapp amb el meu nebot Xavier, hem pogut treure més sentits d’aquesta paraula tan llunyana per a mi. Estic segura que jo ja no l’he traspassada als meus fills tot i que ell sí que ho ha fet a les seves filles.

El sentit que jo entenia d’abarguenat era que una situació era abarguenada si implicava un gran esforç i tot plegat era força complicat de sortir-ne ben parat. Per tant, res a veure amb baixa qualitat o amb poca distinció. Potser sí que també em sona el sentit de mal vestit, però en aquest cas utilitzàvem el despectiu abarguenadot.

 A veure si me’n surto amb els exemples: Amb aquesta calor i tan carregats, estem com a abarguenats i no sé pas si hi arribarem a temps. O bé Se'l veia abarguenadot i semblava un drapaire. I encara un darrer exemple que m'ha fet arribar l'amiga Carme per confirmar que havia entès bé el sentit i que, justament, és l'exemple que jo anava buscant: Ja li ben regalo ser president del Govern, amb aquesta situació tan abarguenada.

PATULLAR

Doncs una altra paraula d'aquestes que ja no sento ni trobo al diccionari més corrent: PATULLAR, per a mi, vol dir, intentar fer una cosa que implica certa dificultat i que no sempre aconseguim sortir-nos-en. Per exemple: Fa mitja hora que patullo amb aquest sudoku i no hi manera! o encara un altre: Tot el matí que hi patulla i no pot treure el filtre de la rentadora!

PER ALLÍ PER ALLÍ

PER ALLÍ PER ALLÍ  és una expressió que feia molts anys que ja no sentia i l'altre dia, de sobte, em va venir al cap. Per aquells que no l'entengueu vol dir: aproximadament, més o menys, gairebé... Us poso un parell d'exemples: Si no fa dos metres, hi deu anar per allí per allí. o bé Si no té vint anys, hi deu anar per allí per allí.