Aquests dita sí que l’he trobat documentada però
més completa: Prediqueu, Pare Vicent, que poc cabal en fa la gent.
Prové del País Valencià i allà Vicent és el nom propi en lloc de
Vicenç i, a més a més, fa la rima amb gent.
Però a casa només en dèiem la primera part: Predica,
Pare Vicenç!... i la resta ja l’enteníem pel context.
Jo fa anys que no l’he dita i no sé si els meus
fills l’entenen o si els hi he dit mai.
Per començar, alguns dels que llegiran això
potser no saben què és predicar ni tampoc pare en el
sentit de capellà i no pas de progenitor.
El sentit que té la frase, en la versió completa, queda molt clar: Ja podeu anar dient (pares, amics..) que jo faré la meva i no us faré gens de cas. Fer cabal vol dir escoltar, fer cas...
Normalment seria la persona d’autoritat qui diria aquesta frase i no pas al qui li diuen. Per exemple: si el meu sogre li deia al meu home (quan era jovenet) que no tornés gaire tard a casa i ell no en feia cas, l’endemà son pare li deia: Predica, pare Vicenç...!
