M’agraden aquestes dites relacionades amb l’agricultura. Aquesta frase té diverses variants però totes vénen a dir el mateix. Són una lliçó de vida per a les persones que les sentien en uns temps en què poca gent sabia de lletra però la saviesa popular tenia prou experiència per donar bons consells.
Imaginem que ets pagès i, en un moment determinat de l’any, sembres el blat, en tens cura durant tot el procés, hi poses adob i tot allò
que faci falta i ja només esperes que arribi el moment de la sega i tinguis una
bona collita.
Doncs compte! que encara que creguis que tot anirà bé, cal
preveure que fins al final de tota la recol·lecció, encara hi pot haver algun
entrebanc o imprevist i et quedis sense allò per al qual has treballat tot l’any.
Serà blat quan ja l’hagis collit, ensacat i lligat (com si
s’hagués d’escapar!). Tota precaució és poca per salvar la collita.
El que m’agrada és l’afegitó (i cobrat!!). Aquest final no l’he trobat en totes les versions de la frase feta però és veritat que
realment seria el final de tot el procés ja que l’objectiu és vendre i cobrar la
collita que, amb tant d’esforç, has fet.
Avui en dia la fem sevir en altres camps a més de
l’agricultura, per exemple: La Maria havia d’acabar la carrera al juny
però una caiguda li ha impedit de fer els exàmens finals i ara haurà d’esperar
a tenir el títol: no es pot dir blat... fins que no sigui al sac i ben lligat!
I ara us dic adéu fins a l'agost. Ens n'anem uns dies al Nord on la gent és neta, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç... i no hi fa tanta calor! Bones vacances!!
