Aquesta expressió l’he trobada escrita així i també amb alguna variació: Algú enterrarà l’últim o algú enterrarà el darrer... però jo em penso que a casa ho deien tal com ho dic al títol.
És una manera de dir: quan jo ja no hi
sigui, ja s’ho faran. D’aquest tema ja no em tocarà
preocupar-me’n.
No em negareu que aquesta dita és més fina que la seva més o
menys equivalent en castellà: Por el tiempo que me queda en el convento,
me cago dentro. Però aquesta és més contundent. El convento
és la vida i qui diu la frase, com que creu que no hi ha de ser ja gaire temps
en aquest món, ja no es preocupa de les coses que ja no viurà i els deixa tota
la “feina” als altres.
D'El darrer enterrarà l'últim també he trobat que tenia un sentit completament diferent i que jo ni el coneixia ni l’havia sentit mai. Vol dir tenir el propòsit de continuar la lluita fins a vèncer o sucumbir. Doncs mira! Coses que vaig aprenent!