EL DARRER ENTERRARÀ L'ÚLTIM

Aquesta expressió l’he trobada escrita així i també amb alguna variació: Algú enterrarà l’últim  o algú enterrarà el darrer... però jo em penso que a casa ho deien tal com ho dic al títol.

És una manera de dir: quan jo ja no hi sigui, ja s’ho faran. D’aquest tema ja no em tocarà preocupar-me’n.

No em negareu que aquesta dita és més fina que la seva més o menys equivalent en castellà: Por el tiempo que me queda en el convento, me cago dentro. Però aquesta és més contundent. El convento és la vida i qui diu la frase, com que creu que no hi ha de ser ja gaire temps en aquest món, ja no es preocupa de les coses que ja no viurà i els deixa tota la “feina” als altres. 

D'El darrer enterrarà l'últim també he trobat que tenia un sentit completament diferent i que jo ni el coneixia ni l’havia sentit mai. Vol dir tenir el propòsit de continuar la lluita fins a vèncer o sucumbir.  Doncs mira! Coses que vaig aprenent!

NO FEU SOROLL QUE A TARRAGONA HI HA MALALTS

Doncs no l’he sabuda trobar aquesta dita tot i que la dèiem o ens la deien moltes vegades quan érem petits.

Potser només la diem la gent de Reus i dels pobles propers a Tarragona. En fi, quan la canalla estava molt esvalotada i cridava més del que es considerava oportú, sempre sortia algun familiar o adult que ens deia: No feu soroll que a Tarragona hi ha malalts!

I innocents com érem no ho vam qüestionar mai! Si a Tarragona hi ha malalts, doncs tots a callar!

Que hi haguessin catorze o quinze quilòmetres de distància entre Reus i Tarragona no hi feia res. S’havia de callar o abaixar la veu per no afectar els pobres malalts de Tarragona.

El que no he sabut mai -i amb dues amigues de Tarragona ho hauria de saber- és si a Tarragona també deien als xiquets esvalotadors: No feu soroll que a Reus hi ha malalts!

I com que em penso que no els ho deien pas, reivindico que o tots lladres o tots frares. O no fem soroll ningú o en fem tots!

ENCATERINAR, ENCANTERI I ENCANTAR

Encara que sembla que tinguin el mateix origen jo no les veig del tot relacionades aquestes paraules però el que sí que és cert és que s’estan perdent del tot, almenys les dues primeres.

Encaterinar vol dir seduir, enamorar, embadalir... i no em digueu que no és una paraula ben bonica. Posarem un exemple: l’Anna amb les seves paraules i la seva manera de fer el tenia ben encaterinat.

I en canvi, encanteri està més relacionat amb un sortilegi, com un ritu màgic. El mag els va fer un encanteri i van quedar meravellats.

Potser encanteri encara l’entenen més els petits que els grans perquè en alguns contes de fades, els encanteris i els mags hi són força presents.

I finalment tenim encantar que vol dir captivar, plaure. Aquí el fenomen és al revés: estem deixant de dir: Aquesta pel·lícula m’ha agradat molt i cada dia sentim més gent que diu: Aquesta pel·lícula m’ha encantat.

Doncs estem encantats que us encanti l’encanteri i, si pot ser, que us encaterini

EL TEMPS DEL RELLOTGE

No entenc com, amb tantes paraules que tenim (i digueu-me a mi que faig el Paraulògic cada dia!), hàgim de tenir el mateix mot, TEMPS, tant per designar la durada de les coses com per a la meteorologia.

Avui parlaré de dites relacionades amb el temps dels rellotges.

Arribar a tal i quina hora: he vist que només es diu en algunes comarques del sud. El significat és molt tard.

A tres quarts de quinze: Tant vol dir tard com estar descentrat: Han arribat a tres quarts de quinze i ja no quedava ningú a la festa. O bé: Aquesta noia té el cap a tres quarts de quinze, es distreu per qualsevol cosa.

No és cap hora: Sempre és una hora o altra però qui diu aquesta frase vol dir que encara és aviat, que encara queda temps... Que ja marxeu? – No, que encara  no és cap hora! Ja marxarem més tard.

No tocar ni quarts ni hores: el sentit és desvariejar (verb que també es perd). Mira que era assenyat el Robert però fa una temporada que no toca ni quarts ni hores.

A bona hora: vol dir aviat i també el seu contrari, a destemps o a deshora. Suposo que el to és el que li dona la ironia. Si no hi vas a bona hora, no et rebrà pas (ben aviat).I el contrari: A bona hora arribes tu! Ja han marxat tots!

En mala hora i en bona hora: també dos contraris que s’entenen molt bé: En mala hora et vaig conèixer o bé: En bona hora vas fer cap a la meva vida.

I ja està! Se m’ha fet l’hora de plegar!